Els lleopards són animals solitaris i carnívors que depreden sobre grans herbívors, als que solen pujar als arbres per allunyar-los dels altres depredadors. A vegades ocupen coves o ambients rocosos per refugiar-s’hi o criar.

Les panteres eren força comunes a Europa fins fa uns 40.000 anys. Actualment, han quedat relegades a part d’Àfrica i d'Àsia.

Les hienes són animals molt socials i jerarquitzats que formen clans nombrosos dirigits per una femella molt agressiva. Els mascles es mantenen en la part més baixa de la jerarquia. Les hienes de la prehistòria utilitzaven les coves com a refugi i per parir les cries. Tenien costums carronyers, però també caçaven grans herbívors, competint amb panteres, llops i humans. Podien acumular els ossos de les seves preses a l’interior de les coves.

Durant el Plistocé, diverses espècies de hienes habitaven Euràsia. La de l’espècie Crocuta crocuta spelaea era molt més alta i voluminosa que les hienes actuals i va desaparèixer d’Europa ara fa uns 40.000 anys.

Aquests animals utilitzaven les coves per hivernar i s’han trobat milers d’ossos seus en coves de tota Europa. Eren solitaris, principalment vegetarians i ocasionalment carnívors o carronyaires. Eren molt més grans que l’espècie d’os que persisteix a Europa; l’os bru.

L’os de les cavernes es va extingir a Europa fa uns 25.000 o 20.000 anys.

Els llops viuen en grups ben estructurats socialment, formats pels dos adults líders, per les cries de l’any i per algunes femelles d’anteriors cries. Grans caçadors, les llopades seguien als ramats d’herbívors en els seus desplaçaments i podien ocupar coves i abrics com a cau.

En l’actualitat són abundants en bona part d’Europa. Extingits a Catalunya a la primera meitat del segle XX, avui dia els llops estan tornant a ocupar els seus antics territoris, tot i que, de moment, sense formar grups funcionals. Els llops del Plistocé Mitjà també eren d’una mida molt més gran que els llops actuals.

Els linxs són caçadors solitaris capaços de depredar sobre animals de talla superior a la seva.

Actualment, és el felí més gran d’Europa. Els de fa 50.000 anys tenien una mida superior als linxs actuals. Avui dia, a Europa hi ha dues espècies de linx, una de les quals només es troba al sud de la península Ibèrica.

Les guineus solen ser animals curiosos i molt adaptables a les noves situacions. Oportunistes i omnívors, poden caçar conills i rosegadors, alimentar-se de fruits i fins i tot de carronya. Aquesta variabilitat en la dieta permet que s’adaptin a qualsevol hàbitat. Durant el Plistocé era molt abundant a Europa, igual que en l’actualitat, però les guineus prehistòriques era d’una mida superior.