COM HA DE PARLAR UN NEANDERTAL EN UNA NOVEL·LA?
- Calidris Alba
- Jun 22
- 6 min de lectura
Actualitzat: Jul 5
MAKING OF / Evidència científica
Com ha de parlar un neandertal en una obra de ficció? Amb un llenguatge ric i familiar o amb un lèxic reduït?
Un cop la trama està clara i els personatges definits, és el moment de plasmar-ho en paraules escrites. Aleshores es planteja un dilema: com han de parlar els protagonistes? Els temps en què es considerava als neandertals éssers grotescs que es limitaven a grunyir i bramar han quedat enrere. Però, cal utilitzar el nostre llenguatge, amb tota la seva complexitat i riquesa, com si fos el seu?
Primer de tot mirem el que diu la ciència al respecte.
EVIDÈNCIES GENÈTIQUES
L'any 2001 es va descobrir la relació entre un gen de la nostra espècie, el gen FOXP2, i el llenguatge, en trobar que la seva mutació provocava dificultats en la parla a la persona portadora. Anys més tard es va veure que només hi havia dos nucleòtids de diferència entre el gen FOXP2 dels ximpanzés i entre el mateix gen dels humans moderns. El 2007 el departament de genètica de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, de Leipzing Alemanya, va voler comprovar quina versió del gen FOXP2 hi havia en l'ADN neandertal. I va resultar que els neandertals tenien la versió del gen FOXP2 dels humans actuals. Des d’aquell descobriment es va començar a considerar la possibilitat que els neandertals poguessin comunicar-se de la mateixa manera que ho fem els humans moderns.
Aquest any 2025 ha sortit publicat a la revista Nature Communications un estudi basat en la proteïna NOVA1, coneguda per ser vital en el desenvolupament del cervell. Mitjançant la tècnica d’edició genètica CRISPR es va substituir la NOVA1 de ratolins per la NOVA1 humana. I els ratolins van començar a emetre sons diferents per comunicar-se entre ells, com si volguessin “vocalitzar”. Doncs resulta que aquesta proteïna és exclusiva dels humans actuals i no es troba en els neandertals, i per això els autors de l’estudi suggereixen que, el fet que els neandertals no tinguessin la proteïna, els podria haver limitat la parla i que això podria haver donat avantatge evolutiu als sàpiens enfront dels neandertals i denisovans.
Però la presència d’una varietat genètica no és l’única raó per la qual els humans poden parlar. Aquesta habilitat també depèn d’altres factors com les característiques anatòmiques de la gola i de les àrees del cervell que treballen juntes per permetre que les persones parlin i comprenguin el llenguatge.
EVIDÈNCIES ANATÒMIQUES
L’any 1989 es descobreix un os hioides neandertal quasi complert en un jaciment en Kebara, Israel. L’os hioides és l’únic os del tracte vocal, dona suport a la laringe i serveix com ancoratge de la llengua i altres músculs necessaris en la fonació. L’any 2013 surt publicat un article a la revista PLOS ONE amb els resultats de la comparació entre les propietats biomecàniques del hioides de Kebara i el mateix os en l’Homo sapiens. Els resultats van confirmar que la microestructura interna del hioides de Kebara era molt similar a la del hioides dels humans moderns i que l’estructura histològica de l’os del neandertal de Kebara era típica d’un os sotmès a l'activitat metabòlica intensa i constant, com ara el llenguatge.
El maig del 2020 es publica un estudi a la revista Jornal of Human Evolution on es compara la morfologia dels lòbuls parietals de neandertals i humans moderns. Aquesta àrea del cervell està relacionada amb les habilitats que permeten la imaginació visual, la gestió de l’espai i del temps, la creació d’eines i fins i tot les relacions socials. L’estudi va trobar diferències significatives entre les dues regions cerebrals, el que va portar els autors de l’estudi a especular que els neandertals eren menys capaços d’un pensament intermodal, és a dir, que tenien limitada la capacitat per crear estructures lingüístiques complexes mitjançant la combinació de diferents conceptes.
El març del 2021 es publica un article a la revista Nature Ecology & Evolution en el que, mitjançant exploracions de tomografia assistida per ordinador, es recrea un model complet del camp d’audibilitat neandertal. El resultat va ser que l’amplada de banda ocupada dels neandertals era més gran que el dels homínids de la Sima de los Huesos i similar al dels humans actuals, la qual cosa implica que els neandertals van desenvolupar les capacitats auditives necessàries per donar suport a un sistema de comunicació vocal tan eficient com la paraula humana moderna.
Un article científic del 2023, publicat en diverses revistes i que forma part del llibre Neandertales del fin del mundo. Nuevas persectivas para Iberia (editorial Universidad de Sevilla, 2025), aborda extensament aquest tema. L'article porta per títol The Case of Neanderthal Language(S): A Multidisciplinary Approach i l'autor és Antonio-Benítez-Burraco.Altres evidències.
Aquest any 2025 s’han publicat un article que podríem relacionar amb el tema que ens ocupa. La revista Science ha publicat un estudi on es demostra els ximpanzés bonobos (Pan paniscus) són capaços de combinar els seus crits de forma complexa, formant frases distintives, similars a com ens comuniquem els humans actuals. Cal recordar que la línia genètica dels humans i els bonobos va divergir fa més de 7 milions d’anys. Aquesta troballa suggereix que les arrels del llenguatge complex són molt més profundes del que es creia.
LA MEVA PRIMERA CONCLUSIÓ
Sembla que totes aquestes evidències van en la mateixa direcció, la que els neandertals eren capaços de produir i sentir sons similars als nostres i que tenien un sistema de comunicació complex i eficient. Si volem filar prim, sembla que el seu sistema de comunicació podia ser més senzill estructuralment i funcionalment menys flexible.
LA LITERATURA DE FICCIÓ
No tinc totes les novel·les de ficció en la qual els neandertals en són els protagonistes o coprotagonistes, però sí algunes de les publicades en castellà o català, o bé traduïdes a aquestes llengües, en els darrers anys. Aquí reprodueixo algun dels diàlegs de cadascuna de les obres que disposo.
KURTÉN, Björn. La danza del tigre. Plot Ediciones 2001 (amb pròleg de Juan Luis Arsuaga).
“–El pueblo negro vivía en un gran campamento que no estaba muy lejos de la costa. Habían llegado del sur aquella primavera –narró”.
AUEL, Jean M. El clan del Oso Cavernario, publicat por varies editorials. La meva és del Periódico EL PAIS Novela Histórica, del 2005.
“–Bueno, de todos modos, ¿cómo podía volverse de repente normal y saludable el niño que nación deformo? –replicó Oga”.
MEDIANO, Lorenzo. Tras la huella del hombre rojo. Editorial DeBOLSILLO 2006.
“–Madre, prepara un zurrón cono bellotas. Bid va a regresar a la encrucijada de los tres ríos –dijo Bid”.
ROUDIER, Emmanuel. Neandertal, llibres 1, 2 i 3, còmic. Publicats en francès per Guy Delcourt Productions al 2007 i en versió integra i en castellà per l’editorial NORMA al 2012. Jo tinc la versió francesa.
“–Tant mieux! On n’a pas besoin d’elle pour se faire repérer! Si tu ne te dépéches pas, on risque d’avoir des soucis beaucoup plus graves tres bientôt!”
PÉREZ HENARES, Antonio. La canción del Bisonte. Ediciones B 2018.
“–Golpea ahí con la piedra. Es el mejor sitio. Con la lanza, mejor detrás de la pata delantera, de atrás adelante, y para rematar por la oreja.”
ESCURA DALMAU, Xavier. La llegenda d'Arga. Edicions Carena 2019.
–L'Aren ha demostrat ser molt astut! –els deia el líder, meravellat i vehement alhora–. Amb menys esforç ha desplaçat una roca més grossa que la d’en Gur. I, a més a més, l’ha fet arribar més lluny. L’ha ficada dins el riu! Ho heu vist, oi?
LA MEVA SEGONA CONCLUSIÓ
En tots els casos, s’utilitza el llenguatge actual amb tota la seva riquesa i familiaritat.
Aleshores, com he de fer parlar els protagonistes de la meva obra El nen toixó?
Soc bilingüe, però el meu idioma dominant és el matern, el català. En conseqüència, els neandertals de la meva història parlen català dins el meu cap. En 2013, amb les evidències científiques que es tenien en aquell moment i amb la literatura de ficció publicada fins aleshores, començo a gestar i redactar la història en un català modern i familiar, sense més limitacions que les pròpies d’una obra ambientada en la prehistòria.
En plena pandèmia de COVID reviso el contingut de l’obra i m’adono que hi ha alguna cosa que no em fa el pes. Aleshores, i amb noves evidències científiques, decideixo separar la veu dels protagonistes neandertals de la del narrador sàpiens. Refaig l’obra íntegrament, limitant el llenguatge dels neandertals a frases curtes i amb un lèxic reduït. Després de pensar-ho molt, decideixo que amb 8 paraules per frase un neandertal pot explicar qualsevol cosa. Tanmateix, mantinc les estructures llargues i complexes limitades a la veu del narrador.
També hi ha altres aspectes que vaig considerar importants i que he intentat mantenir al llarg de tota l’obra.
Els neandertals no compten. Hi ha un, pocs i molts.
Els colors no tenen nom. Es refereixen a ells mitjançant comparacions amb elements naturals del mateix color.
No utilitzen dobles sentits, ni metàfores ni altres figures retòriques.
Hi ha limitacions de conceptes abstractes.
Comentarios