INSPIRACIÓ NEANDERTAL / Jaciment arqueològic
La cova de Les Teixoneres i la cova del Toll són dos excepcionals jaciments arqueològics i paleontològics que porto visitant des de fa molt de temps. Aquests dos indrets tenen la capacitat de despertar-me la imaginació i, en ells, els neandertals se'm presenten més vius que mai.
Sempre faig el mateix. Des de fa molts anys. El mateix.
Un cop a l’any busco un dia en el qual no s’ofereixin visites a les coves del Toll, normalment una tarda d’un dia feiner. Normalment, hi vaig sense companyia, tot i que algunes vegades m’he deixat acompanyar, sovint per la gossa.
En aquest indret tan excepcional em resulta senzill imaginar els neandertals ajaguts sobre la pedra del vestíbul de la cova, escalfant-se al sol primaveral. O bé, arraulits al voltant d'una foguera en el fons de la cavitat, buscant seguretat en la penombra de la nit. Potser ocupats refent les seves eines malmeses, aprofitant la llum natural. Tal vegada remuntant el marge del torrent per a proveir-se d'aigua. O potser, emboscats entre els roures, a l'aguait de senglars. Probablement, tafanejant dins la veïna cova, doncs ja entrada la primavera, cap os ha decidit sortir-ne.
Entre arbres i pedres, els humans i les bèsties se’m presenten més vius que mai, malgrat que tots ells ja fa molts milers d’anys que no hi són. La raó és que les coves de les Teixoneres i del Toll han estat, des de fa més de quinze anys, la meva principal inspiració i el model sobre el qual he construït la cova de l’os i els humans de la novel·la El nen toixó.
Quan arribo al Parc Prehistòric, sempre deixo el cotxe en l’aparcament que hi ha al costat del centre d’informació i venda d’entrades i faig el recorregut marcat, sense presses, parant-me on tants cops m’he aturat.
LA COVA DEL TOLL
Primer em dirigeixo a la cova del Toll. Una porta de ferro impedeix l’entrada al visitant per preservar el jaciment i la cova en si. Un parell de vegades, potser tres, m’he afegit a les visites guiades per l'interior. Sempre trobo que els guies ho fan d’allò més bé, fent amena la visita i donant importància a allò que ho mereix.
El cartell informatiu que hi ha en l’exterior ens deixa clar la rellevància del registre paleontològic i arqueològic de la cavitat, car la cova es coneix com “El Palau de la fauna quaternària”. La raó és evident; aquí s’hi ha trobat nombroses restes d’os, de hiena i de lleó de les cavernes, de rinoceront, de cavall salvatge, entre molts altres carnívors i herbívors de l’època. També s'hi han trobat abundants restes humanes, no de neandertals, sinó d’Homo sapiens del Neolític. L’última ocupació humana trobada a la cova va ser a l’edat de Bronze, poc abans que una esllavissada de pedra taponés l’entada principal. Com es va descobrir aquesta entrada desapareguda és una història curiosa que cal conèixer i per descomptat, cal passejar per les seves dues llargues galeries, notar la frescor i la humitat, admirar els canvis de colors i les capritxoses formes calcàries de les parets, escoltar la veu del guia parlant de feres prehistòriques...
Això sempre que el règim de pluges permeti la seva visita, car la cova és una cavitat en constant creixement en la que, en episodis forts de pluja, les galeries queden inundades.
Durant la campanya d'excavació del 2024 s’ha instal·lat una teulada i una rampa d’accés i s’ha començat a excavar en la zona exterior de l’entrada, en un intent de trobar el lloc on els neandertals processaven les restes dels ossos de les cavernes que no sobrevivien a la hibernació en l’interior de la cova.
LA COVA DE LES TEIXONERES
Després ve la cova de les Teixoneres, a pocs metres de la del Toll. També s’ha protegit el seu interior del pas de la gent amb una reixa. Per qui vulgui accedir a la cavitat, ho pot fer durant les campanyes d’excavació, sempre que no s'interfereixi amb la feina dels arqueòlegs.
Recordo que la primera vegada que vaig anar a la cova de les Teixoneres, els arqueòlegs hi estaven excavant, d’allò potser en fa quinze anys, potser més i tot. Vaig esperar que la campanya finalitzés i els arqueòlegs se n’anessin de Moià. Aleshores
hi vaig tornar, a asseure’m en el camí, amb la mirada posada en l’entrada de la cova, a observar amb deteniment, sense presses ni ser una nosa, a remenar entre els terrossos descartats pels arqueòlegs i dipositats en un marge a l’espera que el personal de manteniment els ubiqués on tocava. Aleshores els arqueòlegs estaven excavant el nivell de cinquanta mil anys enrere i a mi em va costar poc imaginar-me com hauria de ser la vida, allà mateix, tants anys enrere. Continuo anant-hi, però ara m’assec a la passera de fusta coberta amb teulada, i observo a través de la reixa com, any rere any, els treballs avancen i la cova va recuperant l’aspecte que hauria de tenir en el Paleolític Mitjà. Perquè les Teixoneres és, a diferència de la del Toll, una cova morta que va quedar totalment colmatada de sediments, i només amb l’activitat d’excavació està recuperant la seva dimensió original.
El jaciment presenta una seqüència estratigràfica de més de 6 metres que condensa la història dels neandertals en la zona del Moianès, des de la seva aparició fins a la seva desaparició. Els neandertals feien un ús esporàdic de la cova, amb estades de curta durada, deixant al seu pas indicis de la seva activitat domèstica, com ara les restes dels fogars, els ossos d’animals caçats i processats, les eines de pedra... I també les restes humanes. Durant les campanyes d’excavació del 2016 i 2017 es van recuperar quatre dents de neandertals; tres dents pertanyents a dos individus infantils i un queixal d’un individu senil. La campanya del 2023 va recuperar dos fragments d’occipital i un fragment de clavícula d’un neandertal juvenil de més de cinquanta-dos mil anys que presentava marques de processament per part dels seus congèneres. La darrera campanya, la del 2024, es va enfocar a excavar els estrats més antics de la cova, descobrint restes d’animals de gran talla com rinoceronts, ossos de les cavernes, urs i altres de fa uns dos-cents trenta mil anys d’antiguitat, així com alguna eina de pedra, el que demostra que els neandertals van ser a la cova en aquelles èpoques.
I quan els neandertals no ocupaven la cova, ho feien els grans carnívors de l’època, que la utilitzaven com a lloc de cria, en el cas de les hienes, o com a refugi per part de lleons o panteres. Les hienes prehistòriques tenien el costum d’acumular les restes de les seves preses en el fons de les coves que usaven, cosa que ha permès als arqueòlegs accedir a un important i abundant registre de la fauna de la zona en època prehistòrica.
El temps corre i jo continuo el recorregut, passant per diversos punts d’interpretació que m'expliquen la vida al Paleolític i la feina dels arqueòlegs.
LA SURGÈNCIA
De les Teixoneres m’arribo a la Surgència, passant pel Forat del cau, on ara es pot observar la figura d’una mare ossa amb els seus tres cadells, i poc més enllà, la figura d’un isard em contempla des de les alçades.
De la Surgència sempre m'ha impressionat la magnitud de la balma. Allà toco la roca per notar la humitat, tanco els ulls i escolto els degoteigs, entro a la Cova Morta, intento albirar dins la cavitat de la Surgència i, alguna que altra vegada, he pogut seguir el curs d’aigua que, després de circular per l’interior de la cova del Toll, surt a l'exterior per la Surgència i va a parar al torrent. Mai he vist que s’hi estigui excavant en aquest indret, però a mi bé em sembla que la gran balma podria haver estat utilitzada com a lloc d’aixopluc en l’època dels neandertals.
EL TORRENT MAL
Falta baixar al torrent Mal, passant per la reconstrucció d’un poblat neolític, el qual observo de passada, i per les petites cavitats superficials anomenades Les Covetes. Aquest torrent és afluent de capçalera del riu Llobregat i presenta un règim típicament mediterrani, alternant-se períodes llargs amb la llera seca, o quasi, amb períodes curts amb aigua circulant pel llit del torrent, podent-se donar crescudes generoses i sobtades de cabal en episodis de fortes pluges.
Aquesta primavera ha estat generosa en pluges, i el salt d’aigua del gorg m’alegra l’oïda amb la seva dringadissa. El bosc de ribera està ben conservat, amb àlbers, freixes i pollancres, amb un herbassar on és fàcil trobar maduixeres i violers florits.
I algun any, si tinc temps, m’arribo al Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià, per admirar les restes trobades a la cova del Toll que hi estan exposades en vitrines.
RESUMINT...
El Parc Prehistòric de les Coves del Toll és un conjunt càrstic de gran bellesa que forma part del Geoparc de la Catalunya Central i que les excavacions arqueològiques i paleontològiques han convertit en referent mundial pel que fa a l’estudi dels neandertals i de la fauna amb la qual aquests humans van coexistir. El Parc té 5 hectàrees forestals amb diverses coves, avencs, caus, balmes, surgències... dins d’una roureda de roure martinenc amb sotabosc de boix, que aquest any ha rebrotat tot el que les papallones del boix es van menjar anys enrere.
Aquest indret tan idíl·lic està molt a prop de la ciutat de Moià, a tan sols 7,5 km i a menys de dues hores en cotxe des de Barcelona, el que fa que sigui un lloc força visitat. Segons consta a la web del Parc, l’any 2024 més de 25.000 persones el van visitar.
Abans ja havia estat excavat, però l’equip d’arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social hi treballa des del 2003.
Σχόλια